Tu ets l'ametller més franc:
on t'improvises, blanc,
ningú et cobeja;
ets al pendís de fang
penjat sobre un barranc
que el tren sacseja.
IV
Tu, el més dolç arbrissó,
t'enroses, bon minyó,
com de carícies,
sens esma, sense corcó,
ametller del racó
d'unes novícies.
Josep Carner, Els ametllers de Sarrià.
El cor quiet. Edicions 62, 1990.
