La Roser ha triat un seient en la fila més propera a les pistes.
Amb paciència, vigilant de no embrutar res, desplega un tovalló
sobre un seient i treu entrepans i fruita. Finalment no els han
dit res i han pogut passar el menjar. L’aigua no, l’Antoni n’ha
anat a comprar una ampolla.
Els avions s’enlairen, però el seu s’haurà d’esperar entre un mínim
de tres hores i un màxim de set. Això els han dit. L’Antoni torna amb
una calma que contrasta amb les presses i el nerviosisme
de fa una hora. Al taulell encara hi ha gent que crida, que omple
papers, fins i tot n’hi ha que ploren.
Francesc Serés, Time Out Cultura (18).
Març, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens
