porcionat la il·lusió d'interpretar un paper romàntic important, un
protagonista, un emocionant progrés per damunt dels missatgers,
els porters i els pallassos varis de la monogàmia, i sense cap mena de
dubte els elogis d'ella li havien pujat al cap. ¿Que potser aquell entu-
siasme pel declivi de la seva esquena era maliciós i astut, una explo-
tació despietada de l'enorme i soterrada vanitat dels homes? El cel
havia començat a aclarir-se, i mentre es despullava per ficar-se al llit
es va mirar al mirall. Sí, aquells elogis havien estat mentides. Feia
una panxa horrible. ¿O no? La va amagar, la va dilatar i se la va
examinar de front i de perfil, i en acabat se'n va anar al llit.
John Cheever, Marito in città.
Contes, traducció de Jordi Martín Lloret.
Editorial Proa, 2007.
