Cada estat d’ànim correspon a un so concret. La subtilesa
de les diferències s’aprèn després de sentir la porta
milers de vegades. Els sons que fa la porta quan s’obre,
la respiració, els sospirs o l’alegria o la fredor de la salutació,
la bossa que pica a terra... No li han donat el càrrec,
pensa en Martí, la porta no enganya. Mentre acaba
de tallar el tomàquet, prepara i repassa les notes mentals
que ha anat prenent tot el dia, raonaments, altres punts
de vista, la part bona... Bé, no hi ha part bona, però
això no se sap mai.
La Lourdes entra a la cuina i li fa un petó. No li diu res,
entra al lavabo i se sent la dutxa. Cinc minuts, barnús
i tovallola al cap.
– Ja està. Perdona, bonic –li fa un petó.
Francesc Serés, Time Out Cultura (24).
Maig, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens
