dilluns, 9 de maig de 2011

Judici de faltes

Quan la porta de casa es tanca, ho fa amb sons diferents. 
Cada estat d’ànim correspon a un so concret. La subtilesa 
de les diferències s’aprèn després de sentir la porta 
milers de vegades. Els sons que fa la porta quan s’obre, 
la respiració, els sospirs o l’alegria o la fredor de la salutació, 
la bossa que pica a terra... No li han donat el càrrec, 
pensa en Martí, la porta no enganya. Mentre acaba 
de tallar el tomàquet, prepara i repassa les notes mentals 
que ha anat prenent tot el dia, raonaments, altres punts 
de vista, la part bona... Bé, no hi ha part bona, però 
això no se sap mai.
La Lourdes entra a la cuina i li fa un petó. No li diu res, 
entra al lavabo i se sent la dutxa. Cinc minuts, barnús 
i tovallola al cap.
– Ja està. Perdona, bonic –li fa un petó.



Francesc Serés, Time Out Cultura (24).
Maig, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens