En un paratge desert
hi ha set muntanyes al fons
i un sentiment tot incert.
De cop la brisa d’un nord
aixeca un pam la pols
i el cel s’omple de records.
Un home i un elefant
passen sots l’arbre de fang,
un home i un elefant blanc.
Com si volgués desfer embulls
amb els dits es va estirant
la barba i acluca els ulls.
Acota el cap i et somriu
per sobre de les ulleres,
acota el cap i et somriu.
Un home i un elefant
passen sots l’arbre de fang,
un home i un elefant blanc.
Imprès en el firmament
un nen amb pantalons curts
porta una serra d’argent.
Un nen i l’home elefant
han talat l’arbre de fang,
un nen i l’home elefant fan:
Daràddaddà rerorum...
Roger Mas, Mística domèstica, 2005.
