― Quina merda de país. A Londres segur que...
― Cristian, si us plau... N’estic tipa, d’aquesta història.
T’escoltes qualsevol imbècil que et diu que si a Londres
això i que si a Berlin allò. Ens n’anem al magatzem del teu pare
i encara hem de fer neteja. I treu l’skate del mig que encara prendrem mal.
― Però arribaran coses, el projecte que vam presentar per al festival,
la Kirsten et va dir...
― Mira, ja no sé si saps on ets. La Kirsten ho donarà a qui més
li convingui. Nosaltres ja no hi som, Cristian.
No entens res: els ho donarà als de la productora,
que per alguna cosa és de la seva neboda
i té contactes a la Diputació. Va, posem-nos-hi.
Tu retalles els productes i jo faig les capes. Envia m la matriu.
― Què els direm als altres?