deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va podrit de queixes.
Gabriel Ferrater, A través dels temperaments.
Les dones i els dies.
Edicions 62, 1989.
