El mestre topà de cara amb un mestre foraster que recorria la contrada.
“I vós, què pregoneu?”, preguntà el mestre. El mestre foraster li sostingué
la mirada; aleshores es mullà els llavis i parlà. “El dogma ha mort: no us deixeu sotmetre”,
digué i seguí el seu camí. El mestre, fascinat per la senzillesa i l’exactitud de les paraules
digué i seguí el seu camí. El mestre, fascinat per la senzillesa i l’exactitud de les paraules
del mestre foraster, observà com el seu col·lega s’allunyava.
“Heus ací un autèntic mestre ambulant”, digué emocionat.
Eduard Ribera, text publicat originalment a L’Escriptori (1a època), el 21/02/2008
