Quan vaig descobrir a la llibreta una recepta d’albergínies amb anxoves de seguida
hi vaig identificar aquest esperit: cuina de temporada i del territori. I ens hi vam posar.
Fins i tot vam decidir comprar nosaltres les anxoves fresques per treballar-les, amb
salmorra, a l’estil de Cadaqués. Quan arriben les anxoves hi posem sal granada i les
deixem tot un dia o dos en sal gruixuda i el dia següent les escaparrem. A mesura
que van sortint el cap i la tripa, les anem col·locant en un bidó de fusta (bóta), ara
una capa de sal gruixuda, ara una cap d’anxoves. Hi espolsem els brins de farigola
i així anem fent sostres. Quan el bidó queda ple, hi posem l’aigua del dia abans,
és a dir, aprofitem l’aigua vermella resultant del dia que han passat les anxoves
i la sal gruixuda. Al cap de divuit mesos les anxoves són confitades.
que van sortint el cap i la tripa, les anem col·locant en un bidó de fusta (bóta), ara
una capa de sal gruixuda, ara una cap d’anxoves. Hi espolsem els brins de farigola
i així anem fent sostres. Quan el bidó queda ple, hi posem l’aigua del dia abans,
és a dir, aprofitem l’aigua vermella resultant del dia que han passat les anxoves
i la sal gruixuda. Al cap de divuit mesos les anxoves són confitades.
Jaume Subirós, Petita història d’un plat del Motel.
Miquel Berga. Històries del Motel.
Ara Llibres, 2011.
