Deixa’m que t’acompanyi.
– No, ja t’he dit que vull tornar sola a casa.
– Amb aquesta tramuntanada.
– Hi he viscut tota la vida, aquí.
– Hi has vingut tota la vida, aquí. La gent de la comarca ha
desenvolupat músculs especials per compensar la força del vent.
Però això és genètic, no après. A tu i a mi se’ns emportaria
el vent si sortíssim del cotxe.
– N’he vistes de molt fortes i mai he sentit a dir que la tramuntana
s’hagi emportat ningú –Han notat una ràfega fortíssima que
ha sondrollat el cotxe. Rere els vidres s’està molt bé, el sol escalfa
i amb les finestres tancades la sensació de fred sembla que també
se l’endugui el vent–. Si vaig pel camí de dins hi seré en menys d’una hora.
Francesc Serés, Time Out Cultura (33).
Juliol, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens
