en temps de vacances, que amagàvem, successivament,
en totes aquelles hores del dia que eren prou tranquil·les
i prou inviolables per poder donar-los asil. Al matí, en
tornar del parc, quan tothom havia marxat a "fer una passejada",
m'esmunyia al menjador on, fins a l'hora encara llunyana de dinar,
ningú no entraria fora de la vella Félicie, relativament silenciosa,
i on només tindria com a companys, molt respectuosos amb la
lectura, els plats pintats penjats a les parets, el calendari,
d'on s'havia arrencat feia poc el full del dia anterior, la pèndola
i el foc, que parlen sense demanar que se'ls contesti i les frases
suaus i buides de sentit dels quals no vénen, com fan les paraules
dels homes, a substituir per un de diferent el mot que esteu
llegint.
Marcel Proust. Sobre la lectura.
Traducció d'Anna Casassas.
Quaderns Crema, 1996.
 |
| Marc Vicens, 2011 |