Corria el caribú devers
la Baronia de Terrades:
esventava la pols, movia fressa,
seguia un rastre. Tot, per quasi res.
Cercava assaborir una altra vegada
la primera llesca d'un pa besat,
lubrificar-se per començar.
Tant com voldria raspar les arestes
però la veu del simi reverbera:
"Ara no et cansis. Aquesta és la vida
més alta per la qual t'has decantat;
i aquest, el món perfecte que refuses
a canvi, i no hi ha síntesis possible
entre els dos. Tingues tanmateix present
que t'estimo, t'estimo fins als verms".
Sebastià Alzamora. La part visible.
Editorial Proa, 2009.
 |
| Tinta xinesa sobre paper. Marc Vicens, 2010. |