de pèndol, amb tendències contràries pel que fa
a la definició del temps. L'un sempre s'afanya a
avançar-se; l'altre s'endarrereix. Cada setmana els dono
corda i els torno a col·locar a l'hora precisa. Dir-ne l'hora
exacta en aquesta mena de rellotges és una exegeració.
Volen un punt de paciència, els rellotges de corda,
i procuro dedicar-los-en. Ho faig a gust perquè m'agrada
sentir com toquen les hores i no em molesta gens, ni
tant solament a la nit, aquell tic-tac que no poden sofrir
les persones angoixades.
Miquel Pairolí. Octubre.
A Contra Vent Editors, 2010.
