divendres, 2 de setembre de 2011

Fa calor



Consider que en principi no és sa plàstica
d’un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d’un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d’un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d’un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m’estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Antònia Font, Fa calor. Escolta'l