Els cors trencats, posa’ls en aigua,
fes que no perdin ni una llàgrima.
Els cors ferits, crema’ls de pressa,
enlaira’n el fum i apaga’n la cendra.
Els cors de pena, deixa’ls estar
cobrir-se de neu fins tornar-se glaç.
Si el meu cor trencat has posat en aigua,
ara en pots beure cada maleïda llàgrima.
Saps que no es pot donar més, ningú podria,
saps que no es pot insistir més del que jo he fet.
Aleshores digue´m: què sóc jo per a tu?
Res
Kitsch, Cors. Escolta'l
