dimarts, 4 d’octubre de 2011

Tall

El Toni entra a classe corrents, amb els ulls esverats
i un tall al coll. És un tall profund i ample,
del qual vessa sang, més que vermella, d'un granat
brillant. A simple vista i sense la verificació oportuna
un hom diria que, com que la carn s'ha obert, el trau
–que, al principi, devia ser una línia mil·limètrica– té
ara una amplada de dos o tres centímetres. La llargada
podríem situar-la en vint o vint-i-cinc, ja que comença
sota l'orella esquerra, baixa pel coll i acaba a l'altura
del pit, una mica més a la dreta de l'estèrnum.
–M'han tallat amb una ampolla trencada.
La sang li regalima pel coll i li taca la camisa blanca
de l'uniforme. També té el coll de l'americana xop
de sang.
–A veure. ¿Aquestes són maneres d'entrar a classe, Toni?
(...)

Quim Monzó, Un tall.
Mil cretins.
Quaderns Crema, 2007.

Marc Vicens, 2011