a ulls veients, no podia deixar d'estalviar, el llistó de costum
amagava ja divuit dòlars i mig, les pastanagues s'empetitien,
els ous eren xarbots, les patates es glaçaven, les sopes s'aigualien,
les carpes s'amagrien i els lluços de riu s'escurçaven, els ànecs
s'aprimaven, les oques s'endurien i les gallines eren un no-res.
Joseph Roth, Job (Novel·la d'un home senzill).
Traducció de Judith Vilar.
Edicions 62, 1993.
 |
| Marc Vicens, 2011. |