dimarts, 13 de desembre del 2011

Clapes

La gent té tendència a treure-hi els gossos a passejar, a pixar i a cagar, 
perquè hi ha zones de gespa i, tot i el pictograma que indica que per la gespa 
no hi han de passejar gossos, tothom hi du els gossos a passejar, a pixar i a cagar. 
I com que després de pixar i de cagar graten la terra amb les potes del darrere, 
de gespa no en queda ni mica en certes zones. La vella que dóna menjar als coloms 
encara té més responsabilitat que no en quedi. És una dona menuda, tenyida de ros 
i que va sempre amb un abric vermell. Ella no la trepitja, la gespa, però hi escampa 
el pa moll pel damunt, de manera que els coloms s’hi apleguen a centenars per picotejar 
el pa i, com que quan picotegen el pa també picotegen la gespa, els parterres són ben 
clapats, més marrons de la terra que verds de l’herba.

Quim Monzó, Miro per la finestra.
Mil cretins.
Quaderns Crema, 2007.

Marc Vicens, 2011.