dilluns, 23 de gener del 2012

Ombres

Nabókov, parlant d'El capot, un dels Contes de Petersburg
de Gógol, diu: "La història es desenvolupa així: bla, bla, bla,
onada lírica, bla, bla, bla onada lírica, bla, bla, bla onada lírica, 
clímax fantàstic, bla, bla, bla, i tornada al caos d'on havia
sortit tot plegat. En aquest altíssim nivell de l'art, no cal dir-ho,
la literatura (la pintura, també) no està pas per tenir llàstima 
de l'oprimit ni maleir l'opressor. És una crida al fons secret
de l'ànima humana on les ombres d'altres mons passen com
ombres de naus silencioses i sense nom". D'una manera fulgurant
el poeta rus ens revela la funció social de l'art: parlar de tu a tu 
amb l'ànima dels individus. "El gran art –continua dient– raneja la
irracionalitat, és un malson implacable i grotesc que obre forats
negres en la trama borrosa de la vida". El bla, bla, bla de tot
artista és, doncs, un mer compàs d'espera, la inèrcia expectant
d'un miracle.


Antoni Llena, Tàpies 2011.
Exposat, Culturas (La Vanguardia), 4-1-2012.