i pensamentar-te tota,
que em sentissis l'amor i la por
que et porto i el present dels anys,
que és graner de terra fonda,
alta als teus mugrons.
Voldria donar-te el front sencer
per si el meu front tastava
des de quin punt de tu
parteix allò que pensa.
Que se m'enfarigolés el front en tu
i fóssim rostos i vinyes
que no tenen altra vida que la nostra.
Perejaume, Pagèsiques.
Edicions 62, 2011.
