dimecres, 25 de gener de 2012

Teatre

Escena I

Adam i Eva asseguts sobre dos branques d’arbres 
que dissimulen hàbilment el punt nodal de la seua nuditat.
Una cortina de matolls a mitja alçada amaga la resta. 
Preveure una lleugera obertura davant de la qual se’ls veurà passar tota l’estona.

EVA: Pararàs aviat?
ADAM: Parar de fer què?
EVA: Parar de jugar amb els dits del peu. Fa cinc
dies que jugues amb els dits del peu.
No ho trobes una mica excessiu?
ADAM: En fi, no serveixen per a res més. Què vols que
fem, amb el dits dels peus? Jugar-hi. I és el que faig.
EVA: Calla. No estarà pas content, si et sent.
DÉU: Per començar, ho sento tot. Després, ben bé
se’ls podria tallar, si això el diverteix...

Boris Vian, Dues peces de cabaret.
Traducció de Carme Figuerola / Maria Casañé
Ricard Boluda (Ed.), Universitat de Lleida.

Marc Vicens, 2012.