dimarts, 28 de febrer de 2012

Urissos

La feina era fàcil. Amb un arpó de tres ganxos en Volivarda
es posà a rasclar la penya, i feia seguir a pinyocs aquells 
mariscos espinosos. En Paiús parava el salabret per copsar
els que queien de l'arpó, i jo i els altres vailets els arreplegàvem
de l'arpó i del salabret amb les mans i els estibàvem a la galleda.
De vegades, al llençar els que ens semblaven massa petits, se 
n'esbadellava algun, i son suc i sa polpeta vermella s'esmunyien 
a l'aigua, atraient una mena de llagostinets verdelosos i menudíssims
que apareixien com una boira, i com una boira s'esvaïen en havent
acabada la menja que els havia congriats.


Joaquim Ruyra, Una tarda per mar.
Narracions. La butxaca, 2011.


Marc Vicens, 2012