Fogueres silencioses, lentes, assenyades; fogueres amb poca flama
i a to amb l’hora i la tebior de l’aire, ben lluny de la fúria del rostoll
que crema a l’estiu o del goig reposat de les soques d’olivera enceses
a la foganya de les nits de l’hivern. Sense llecor, però encara verda,
la mala herba es consumeix sense escarafalls ni lament, amb última
docilitat.
Emili Manzano
Fogueres d’abril. Pinyols d’aubercoc.
L’Avenç, 2007.
