en alguna cosa quan estàs sol i no en pots parlar amb ningú.
Just en aquesta època en Drogo s'adonà que els homes, per
molt que estinguin l'un de l'altre, resten sempre allunyats;
que si n'hi ha un que pateix, el dolor és seu i de ningú més,
ningú no se'n pot carregar gens ni mica; que si n'hi ha un que
pateix, als altres no els fa mal, per gran que sigui l'amor, i és
això el que provoca la solitud de la vida.
Dino Buzzati, El desert dels Tàrtars.
Editorial Empúries, 2006.
