Radiant, orgullosa, ara que el sol la toca,
s'alça, tota esplendor, cruixidora de verds,
aigua les mans immenses, orelles dretes d'elefant.
Hi ha una estranya emoció continguda
en aquest desplegar-se i mostrar-se
ignorant del moment quan, al vespre,
tant d'afany vegetal s'apagui i es confongui
–ja només llum perduda–
amb la nit més obscura, oculta, del seu ésser.
Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |