les persones. Per bé o per mal, al Japó Déu sempre ha estat un
concepte molt flexible. La prova és el que va passar després de la
guerra. Abans de la guerra l'emperador era Déu, però amb la derrota
el general MacArthrur li va manar que renunciés a la divinitat i ell
no va tenir cap inconvenient a fer aquella declaració dient que era
una persona normal, i a partir del 1946 va deixar de ser Déu.
Els déus japonesos s'adapten al que convingui. Només cal que ho
digui un general americà que fuma pipa i va amb ulleres de sol i un
déu japonès canvia de naturalesa. Són molt postmoderns. Si penses
que existeixen, existeixen. I si penses que no, no. O sigui que no cal
que pateixis.
Haruki Murakami, Kafka a la platja.
Traducció Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2006.
 |
Nakata. Tinta xinesa i cafè sobre paper d'arròs. 53 x 30 cm. Marc Vicens, 2012
|