dilluns, 21 de maig de 2012

Diàlegs

Eros.– Si he fet alguna cosa malament, Zeus, perdona'm:
només sóc un nen i encara no he posat seny.
Zeus.– ¿Tu un nen, Eros? Si ets més vell que Jàpet!
¿Només perquè no tens barba ni cabells blancs vols fer-te
passar per un infant, sent com ets un vell murri?
Eros.– ¿I quin mal tan gran t'ha fet aquest vell, com tu
em qualifiques, perquè fins i tot tinguis al cap la idea
de carregar-me de cadenes?
Zeus.– Mira si és poca cosa, condemnat: te'm rifes tant
que no hi ha res en què no m'hagis transformat: sàtir,
toro, pluja d'or, cigne, àguila. En canvi mai no has fet que
cap dona s'enamori de mi, ni tinc constància d'haver agradat
a cap gràcies a tu; sempre he hagut de recórrer als encanteris
i he hagut d'ocultar la meva veritable personalitat. Elles estimen
el toro o el cigne, però si em veiessin a mi es moririen de por.

Llucià, Diàlegs.
Traducció d'Albert Berrio.
Edicions La Magrana, 1995.

Marc Vicens, 2012.