dilluns, 14 de maig de 2012

L'home de la barba blanca

Mentrestant, assegut al seu museu imaginari,
contempla amb un somriure els actuals excessos
del món de l'art, sense deixar de mirar de cua
d'ull L'home de la barba blanca, de Tintoretto,
tot elogiant l'actitud dels qui, com aquests mestres
antics, sempre i en tot moment, s'han consagrat
a saber bé allò que un sap, fer bé allò que un
fa, estimar bé allò que un estima, tant se val si
se sap poc, si es fa una cosa modesta i si allò
que s'estima no té cap atractiu excepte per a si 
mateix. Per Marc Fumaroli, sempre valdrà molt
més això que l'agitació estrepitosa i generalment
sense substància dels moderns. La seva reivindicació
de la tradició i l'acadèmia no deixa de sonar avui
intempestiva, altament provocadora. Però, sens
dubte, la seva fonamentada crítica als excessos puerils
de la modernitat no hauria de deixar tampoc indiferent
a ningú.


Eduard Cairol, Pensament Fumaroli.
Culturas (La Vanguardia), 9-5-2012.


Marc Vicens, 2012.