homes-homes, homes-dones i dones-dones. És a dir, que tothom
estava fet amb els elements de dues persones d'ara. A tothom li anava
bé i vivia tranquil·lament. Però Déu va agafar un ganivet i va partir
a tothom per la meitat, en dos bocins. Com a conseqüència, al món
només hi van quedar homes i dones, que van començar a viure buscant
la meitat que els faltava.
Haruki Murakami, Kafka a la platja.
Traducció d'Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2006.
 |
| Marc Vicens, 2012. |