–La poesia i el simbolisme sempre han estat inseparables.
Com els pirates i el rom.
–Trobes que la senyora Saeki sabia què volia dir la lletra?
L'Oshima aixeca el cap i para l'orella als trons, com si calculés
si són gaire lluny. Després em mira fent que no amb el cap.
–No necessàriament. El simbolisme i el significat són dues coses
diferents. Em sembla que va trobar les paraules que havien d'anar
amb la cançó sense tenir en compte processos tan enutjosos com
el significat o la lògica. Va atrapar les paraules en un somni, com
qui agafa suaument les ales d'una papallona en ple vol. De fet,
els artistes són els qui poden evitar l'ampul·lositat.
–Així, ¿vols dir que potser va trobar les paraules en un espai
especial, com ara en un somni?
–En més o menys mesura, tota bona poesia és així. Si les paraules
no troben una mena de túnel profètic que les connecti amb el
lector, no compleixen la funció de poesia.
Haruki Murakami, Kafka a la platja.
Traducció d'Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2006.
 |
| Marc Vicens, 2012. |