És impensable, per exemple, que Miró declarés “vull assassinar la pintura” si no
s’hagués refugiat en aquells surrealistes que van celebrar la seva hipèrbole.
Com confirmaria més tard, això ho va dir en conjunció amb una exposició
organitzada per Louis Aragon sobre aquest mateix tema. Més tard, Miró explicaria
a Paloma Chamorro “quise decir encontrar sus fuentes puras; asesinar la corrupción
de la pintura”. Més d’una vegada, Miró havia dit que la pintura havia estat en
“decadència” des de les pintures rupestres.
Dore Ashton, Miquel Barceló. Al bell mig del camí de la vida.
Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors.
