Si vèiem cada arbre amb el retaule damunt allò que l’arbre
imagina, el dels suros seria, de molt el més fastuós.
El suro viu d’imaginacions permanents. D’aspecte auster i exarreït,
els seus troncs i ramatges posseeixen una força d’ancestral suscitació.
Les il·lusions hi fructifiquen i l’arbre les tresoreja. És un arbre amb un
cert estirament mineral, embadocant, aromàtic, botànicament glaner
però tan o més fruitador d’espais i d’imatges: majestuosament fruitador.
A mi em plau de cansar-m’hi els ulls i la passa, per molt que espais i
imatges hi facin d’esquerp i grumollós collir.
Perejaume, Pagèsiques.
Edicions 62, 2011.
 |
| Marc Vicens, 2012. |