dimarts, 19 de juny de 2012

Suros


Si vèiem cada arbre amb el retaule damunt allò que l’arbre
imagina, el dels suros seria, de molt el més fastuós.
El suro viu d’imaginacions permanents. D’aspecte auster i exarreït,
els seus troncs i ramatges posseeixen una força d’ancestral suscitació.
Les il·lusions hi fructifiquen i l’arbre les tresoreja. És un arbre amb un
cert estirament mineral, embadocant, aromàtic, botànicament glaner
però tan o més fruitador d’espais i d’imatges: majestuosament fruitador.
A mi em plau de cansar-m’hi els ulls i la passa, per molt que espais i
imatges hi facin d’esquerp i grumollós collir.

Perejaume, Pagèsiques.
Edicions 62, 2011.

Marc Vicens, 2012.