dilluns, 16 de juliol del 2012

Caminant

T E M E N Ç A


El carro, ple de sol, no sap que deixa,
rerassagat, un gran senyal de pols,
ni sap el vent que son ahuc de queixa
de balma en balma es vagi fent més dolç.


Jo que distret he caminat debades
–i em cal anar vagarejant sens fi–
temo sentir què diuen mes petjades
quan jo sembla que en fugi en mon camí.


Josep Carner, El cor quiet.
Edicions 62, 1990.


Marc Vicens, 2012.