L'he vist damunt la taula de fòrmica: madurat, la
pell florida. Li he vist els fongs a la pell, he contemplat
el seu color grisblau, que és el del cel damunt el santuari
de Quar, davant l'abisme, quan la nit es comença a fer dia.
L'he tallat, era cremós; l'he mirat per dins, era nítid;
l'he tastat, era un punt àcid. Mentre se'm fonia al paladar
he notat com el cos se'm tensava, com el pèl se m'enfortia,
com el cap em marxava. Perseguia el perfum aspre d'una
herbota, a la punta d'un penyasegat, i des d'allà he vist el
mar Egeu. He dit en veu alta: febres de Malta, qui us té
por? I l'Egeu m'ha retornat les paraules. He pensat –si es pot
pensar en aquestes dramàtiques condicions– que un regust
molt antic m'estava tornant boig. Sóc una cabra. M'han
sortit banyes. I tot havia començat al paladar.
Ramon Erra, Formatge madurat de pell florida.
La vida per rail, Edicions Proa, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |