Sol de rovell, l'estiu
crema, tot pols, els darrers dies
del seu imperi. Vaig caminant,
descalç, sobre la sorra
de la Història. Impossible
sortir-ne. L'herba tendra
dels prats és solament
herba de somnis.
Les paraules se'm mostren
sense sentit, culpables
del seu buit, grans de la sorra erma.
Cruix el desert verbal,
platja bruta del Mar de la Paraula.
Fatigat de llenguatge,
ja només balbucejo
silencis durs de sílex.
Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2011. |