cara més melencònicament ensopida fan les tardes de
diumenge. Ells diran el que vulguin, admiraran i estimaran
el descans, però al fons del fons pateixen. La vivacitat que
tenen els seus ulls entre setmana, la perden el diumenge;
s'inventen una sèrie de trucs inversemblants per distreure's
del temps, per matar-lo de la manera més ràpida. Imagineu
si al món s'han fet coses i coses, per ocupar els cervells i
els muscles que descansen, i per distreure'ls de la tragèdia
cronològica!
[30-IX-1923]
Josep M. de Sagarra, L'anima de les coses.
Quaderns Crema, 2001.
 |
| Marc Vicens, 2012. |