que hagin estat fets per una persona o un grup,
sinó que estiguin fets contra la voluntat d'alguna
autoritat que voldria que anéssim per un altre camí
menys convenient". Així com les formigues formen
llargues fileres seguint el rastre químic que deixen
els seus iguals, els vianants de les ciutats segueixen
inconscientment el rastre d'un sentit comú que els porta
a travessar els parterres de gespa que els de dalt han
dissenyat pensant en les seves coses, i no en la gent
corrent.
Félix Pérez-Hita. Senders de desig.
Culturas (La Vanguardia) 7-11-2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |