dilluns, 30 de setembre de 2013

Badalls


«Feliç aquell que, havent conegut el seu imperi, 
ha estat capaç d’alliberar-se’n. Més feliç encara, 
però, el que no l’ha conegut, el que ha refredat 
l’estimació amb una separació oportuna i l’odi 
amb el sarcasme, el que, envoltat pels amics 
i la muller, fa de la vida un badall perpetu sense 
saber què és la gelosia, i també el que no es juga 
a una sola carta el  patrimoni familiar...»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). 
Traducció de Xavier Roca-Ferrer
Barcelona: Columna, 2001, cap. II, pp. 99.


Marc Vicens, 2013.