«Feliç aquell que, havent conegut el seu imperi,
ha estat capaç d’alliberar-se’n. Més feliç encara,
però, el que no l’ha conegut, el que ha refredat
l’estimació amb una separació oportuna i l’odi
amb el sarcasme, el que, envoltat pels amics
i la muller, fa de la vida un badall perpetu sense
saber què és la gelosia, i també el que no es juga
a una sola carta el patrimoni familiar...»
Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832).
Traducció de Xavier Roca-Ferrer.
Barcelona: Columna, 2001, cap. II, pp. 99.
De part de: JFerrerC http://elsentitdelaparaula.blogspot.com.es/
 |
| Marc Vicens, 2013. |