A L ’ A G U A I T
Com que tinc un son de llebre
i dormo sempre a l’aguait,
caçador, tothora et sento:
visc en etern sobresalt,
el ventre arrapat a terra,
que ja duc la mort en mi,
com un perdigó molt fi
però fatal,
i ja res no em val.
Joan Vinyoli, A hores petites.
Editorial Crítica, 1981.
 |
| Marc Vicens, 2013. |