en terra i encreuant les cames. Nosaltres els homes, ens
ajaçàvem a tot plaer, rabejant-nos amb la sorra fresca,
estenent-hi els membres i acabant per adoptar les actituds
més própies, segons les aficions de cada qual, ja per a
contemplar les estrelles, ja per ullejar el mar, ja per sotjar
les fesomies de les nostres alegres companyones.
Joaquim Ruyra, Vetlles d'estiu.
Narracions, Edicions 62, 2011.
Marc Vicens, 2013. |