dimecres, 2 d’octubre de 2013

Flash

E L  B O R N I

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Que un roc
tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.

El joc
de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric i visc de les tenebres.

Joan Vinyoli, A hores petites.
Editorial Crítica, 1981.

Marc Vicens, 2013.