Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que els rossinyols, emmudits, d'un bell bocatge,
ja no canten, i les aigües gemades baixen brutes
dels canigós simbòlics, davant, com se sol dir,
d'una total indiferència.
Dorm, dorm, pàtria meva,
que ara els mitjans de formació de masses
se't mengen, ja ben poc, l'esperit que et quedava,
després de quaranta anys, després de trenta,
d'insídia els primers i, els altres, d'insídia i desídia.
Dorm, dorm, terra natal,
que els teus gestors ineptes, capats per plantar cara,
juguen a no fer res del ridícul poder,
i callen, tapen, dormen la migdiada
dins del badall immens de la mediocritat.
Dorm, dorm, petita meva,
que alcem panxacontents temples a la mentida,
que tots ja som només mentida, tots atens a
la pampalluga obscena i a la buidor perpètua
d'això que en diuen els comunicadors.
Dorm, dorm, pàtria meva,
que els teus mestres que haurien d'ensenyar nens i nenes
s'enfonsen taciturns en la melancolia,
en el més negre mar interior
i el teu futur s'estronca.
Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que se't corromp la llengua per l'analfabetisme
creixent dels seus parlants, pel no-ho-sé-no-m'importa,
pel trist abandonar-se a la facilitat,
per la mandra creixent, que et fan deserta l'ànima.
Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2014. |