de nen per sobre les fogueres
mig apagades.
Posa-hi ara un groc
de palla flairosa.
Sobretot no oblidis
un blau intens al fons sobre el qual
es retallin muntanyes de perfil esquerp
de pedra dura,
que la pissarra es desfà
—grisalla
de pensaments, de somnis.
Aboca’t a la nit.
Escolta els ocells, mira el dia
com neix.
Torna a veure les coses
en els ulls d’un infant.
Torna a llegir en els llibres
ara que és tard.
Has de fer una altra vida.
Joan Vinyoli, Ara que és tard (1975).
 |
| Marc Vicens, 2014. |