Reclama les imatges:
les coses que de nen
sabien traspassar-te
de paradís cruel.
Dins el fosc del garatge,
neumàtics vells, deixats
damunt el ciment aspre
ratllat cap al desguàs.
L'olor t'ofega encara.
Llacunes del cautxú:
els fons de ruda trama,
la riba de blanc brut.
Els flancs on t'abraçaves,
tots crostes de fang fet
pedra: l'esmicolaves,
i hi deixaves la pell.
Fruits prohibits, tancades
matèries del món.
I el teu cos: l'obstinada
penetrant acció.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.
Edicions 62, 1989.
 |
| Marc Vicens, 2008. |