Passades tantes sales
desaprèn l'argument,
deslliga la mirada
vora el camí, la gent,
la perspectiva, els arbres,
les ombres, el corrent.
Ni tema ni figura:
tot és perquè s'atura
per un moment la dansa
de formes i descansa
l'enteniment. Com ara.
Jaume Subirana. Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.
 |
| Marc Vicens, 2009. |