Sota una llum esgrogueïda
corre, dansa, es mou sens raó,
procaç, cridanera la Vida.
Bon punt del fons de l'horitzó
puja la nit amb sa luxúria
calmant-ho tot, la fam també,
tot esborrant-ho, oprobi, fúria,
diu el Poeta: "En fi podré
amb l'esperit, com amb l'ossari,
invocar del repòs el zel;
ple el cor d'un somni funerari,
anar a dormir de cara el cel
i embolcallar-me amb vostre vel,
¡tenebres, refrescant sudari!".
Charles Baudelaire, Les flors del mal.
Versió de Xavier Benguerel.
Editorial Edhasa, 1990.
 |
| Marc Vicens, 2015. |