dilluns, 9 d’agost de 2010

L'escarcellera

L'escarcellera, embolcallada dins la penombra, continua fent els seus càlculs,
que mai no em dirà amb franquesa... S'estima més que m'escarrassi, veure
sí els copso... Durant el dia em deixa traces, vestigis vagues... Jo m'hi aplico
de bona gana, i sovint els aprehenc... El guardó és instantani. Ara: sempre amb
l'ànsia, ja que no puc errar-me més enllà de tres vegades. Fóra la depuració
estipulada. ¿Què faria aleshores? ¿Pidolar pels passadissos una nova escar-
cellera, que em volgués posar els grillons?

Miquel Bauçà. El vellard. L'escarcellera.
Editorial Empúries, 1992.