del que et penses. És clar que em sap greu: m'imagino el que sents
en aquest moment. Però també em fas una mica d'enveja, saps?
En la vida, si un vol compendre, compendre de debó com van les
coses d'aquest món, ha de morir, com a mínim una vegada. I aleshores,
ja que la llei és aquesta, més val morir de jove, quan encara es té
prou temps per endavant per refer-se'n i ressucitar... Compendre
de vell és lleig, molt més lleig.
Giorgio Bassani, El jardí dels Finzi-Contini.
Traducció de Carme Serrallonga.
Editorial Proa, 2006.
 |
| Aquarel·la i tinta xinesa. 30 x 42 cm. Marc Vicens, 2010 |