a la peixera dels dies
i l’aigua se m’esmunyia
com si fos un animal,
com el vi si l’aigualia,
com la llengua de l’amant,
com el nus que ningú tiba
i la lletra d’aquell salm,
com el nom que se m’oblida,
com els jocs al pis de dalt,
com un record quan el colles.
A la peixera dels dies
he ficat dues mans buides,
i n’he tret dues mans molles.
Jaume Subirana
