divendres, 24 de setembre de 2010

Dorm

Era tard, força tard
però va arribar el nostre hivern
i algun déu despistat
va deixar-se un foc encès.
Ara un bes, ara un mos,
ara un mos, un bes i dos;
del cel blau del teu cos
jo vull ser-ne l’aviador.

Què podem dir que en aquest món algú altre no hagi dit?
Sense literatura no pot haver-hi amor.

A dins meu, silenciós,
mor un jove lentament;
nous perfums, nous colors,
nous fonemes per al cor.
Ja no tinc el pudor,
o potser he de dir la por
de cridar el teu nom
i posar-lo a les cançons.

No, no, no
... que no es fongui la neu.
No, no, no
... de l’hivern més dolç.
Dorm, dorm, dorm
... bona nit amor. Bona nit.


Quimi Portet, Viatge a Montserrat.
Quisso Record, 2010. Escolta'l